RSS

Category Archives: actualitat

Fronts oberts, de Pau Vidal

 

Per preparar la conferència-col·loqui que ens oferirà l’autor dilluns dia 21 a la UAO, us proposo els següents enllaços:

Article a l’Ara llegim

Pau Vidal a Vilaweb

Entrevista al programa El cafè de la República

Entrevista al programa La Tribu

 

 

 

 

Anuncis
 

Sexisme lingüístic

L’altre dia, a classe, us feia notar l’aparició d’un article a El País que qüestionava el model de llengua que proposen la majoria de Guies de llenguatge no sexista. En aquest sentit, us exhorto que en llegiu la ressenya que l’Enric Serra en fa al seu bloc Aprendre llengües:

Sexisme lingüístic

Diumenge es va publicar a El País el text “Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer”, de l’acadèmic de la RAE Ignacio Bosque (subscrit per vint-i-sis acadèmics), que fa una anàlisi crítica d’una desena de guies de llenguatge no sexista elaborades per universitats, sindicats, comunitats autònomes, ajuntaments i altres institucions. Es tracta d’un text extens i matisat, que val la pena llegir i del qual comparteixo l’esperit i la necessitat de la polèmica. El text deixa molt clar que la situació social de la dona no és satisfactòria i que pateix una discriminació real en molts àmbits, però alhora posa seriosament en dubte algunes de les propostes articulades en les guies per al llenguatge no sexista, en ocasions fetes sense ni tan sols la participació dels lingüistes. Bosque posa de relleu l’absurd d’algunes de les propostes des del punt de vista lingüístic, orientades a una finalitat certament lloable però que aboquen a formes forçades, no naturals, o a la més pura conculcació d’aspectes gramaticals o lèxics. O a un distanciament entre la llengua pública i oficial (on se solen aplicar els consells d’aquestes guies) i la llengua quotidiana (convé, aquesta distància?). Afirma Bosque que “Si se aplicaran las directrices propuestas en estas guías en sus términos más estrictos, no se podría hablar”. Crec, sincerament, en la línia de Bosque, que el masculí pot funcionar (funciona) sense problema com a genèric, com a forma no marcada, sense que calgui llegir-hi la invisibilització de la dona. Molts dels nostres usos quotidians se’ns han fet completament opacs. No treu cap a res, per posar l’únic exemple del català que cita Bosque al seu text, plantejar-se si la forma tothom invisibilitza les dones. Recomano la lectura d’aquest article, doncs, perquè estimula la reflexió i el debat i també perquè situa la regulació de la llengua al territori dels lingüistes i la seva pràctica al territori de la naturalitat. [Imatge: Fernando Vicente, El País]
 

La lluita per la llengua

Avui, a propòsit de la lectura del llibre El català als mitjans de comunicació, hem respassat breument la història de la llengua catalana des del Forum Iudicum fins avui.

Enllaçat amb aquest tema i amb la polèmica sobre la immersió lingüística i la flamant sentència del TSJC, us proposo la lectura d’aquest blog de La Vanguardia (amb enllaços a la seva hemeroteca).

 

 

Emili Teixidor és investit Doctor Honoris Causa (nota de premsa UVIC)

Emili Teixidor: “Hem de continuar llegint per ser capaços de pensar”

23.02.12

et.jpgAvui la Universitat de Vic ha fet història amb l’acte solemne d’investidura de l’escriptor i pedagog Emili Teixidor i Viladecàs com a primer Doctor Honoris Causa. En el seu discurs d’acceptació (vegeu el vídeo resum), Emili Teixidor ha fet una defensa aferrissada de la Universitat i de les disciplines que conformen les Humanitats com a espai de reflexió imprescindible en els temps tecnològics i precipitats que vivim.

També ha insistit en la necessitat de repensar la cultura del treball tal com l’entenem avui.  “Hem d’aspirar a una Universitat i unes Humanitats que no es limitin a transmetre coneixements, –ha dit Teixidor–, sinó que admetin també les interaccions i els ponts amb la societat que aquesta mateixa societat els reclama. Pensem que les noves tècniques de comunicació han transformat l’espai públic, i amb ell les tècniques d’informació, les d’arxivament i les de producció del saber. Sempre al servei de la veritat, és clar, perquè tal com va definir un professor francès «la Universitat fa professió de la veritat, sense cap limitació».”

Emili Teixidor també ha fet èmfasi en el fet que “la coneguda rendibilitat que reclamen les forces polítiques, econòmiques, socials, etcètera, requereix un temps de pensament reposat per assegurar uns bons moviments. I una de les poques autoritats morals per explicar aquest necessari camí de reflexió, de teoria, abans de passar a l’acció, un dels pocs espais independents i reposats per fer-ho, és la Universitat, i dins de la Universitat, els estudis d’Humanitats.”

En la seva Laudatio, Ricard Torrents, primer rector de la UVic, ha destacat que “la varietat calidoscòpica i complexa de l’obra d’Emili Teixidor és a la superfície; al fons es troba, condensat, el projecte humanista que la travessa de cap a cap. No hi ha dos Teixidors, el pedagog i l’escriptor; la seva obra no es parteix en dues, escola i literatura; la seva literatura no es fragmenta en gèneres literaris ni la seva pedagogia no es divideix en educació de nois i noies, adolescents i adults, rics i pobres, urbanites i comarcals. La literatura i la pedagogia d’Emili Teixidor troben la unitat en les Humanitats, que no són sinó els valors humans, aquells valors que, en versos de Carles Riba,
si enlloc [són vençuts] i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix. (Elegies de Bierville)

El Dr. Francesc Codina, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, que apadrinava el doctorand, ha dit: “Voldria, ni que sigui breument, remarcar l’exemplaritat de la seva trajectòria. És una evidència que quan una institució honora una persona és perquè en la seva figura i en la seva obra hi troba una sintonia o una complicitat profunda.”

Per la seva part el rector Jordi Montaña ha destacat: “Ens trobem davant d’un escriptor de primera línia, que s’adreça a tota mena de lectors, i estem convençuts que com a universitat nascuda i arrelada en el territori on es desenvolupen moltes de les seves novel·les ens correspon de valorar, difondre i destacar la seva aportació al coneixement de la nostra història, de la nostra identitat i de la nostra realitat a través de la seva obra. És per això que avui la Universitat de Vic se sent molt honrada i francament orgullosa de nomenar-lo Doctor Honoris Causa, i del fet que sigui ell la primera persona que rep aquest nomenament de la nostra universitat.”

 
 

Etiquetes: